El Búnquer de la Guerra Civil

Aquest fort, construït el 6 d’octubre de 1938 per les brigades, és de formigó armat i està situat sobre una base de pedra. L’accés a l’interior es fa a través d’un passadís que conté a mà dreta un petit armari. L’espai central té una superfície més elevada, ja que correspon a l’emplaçament on hi havia la metralladora. Les parets que miren a la costa de Barcelona tenen dues boques de foc i observació.

El búnquer va servir a la població de Santa Susanna per defensar-se del perill de bombardejos, que provenien tant d’atacs aeris de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, com de possibles desembarcaments franquistes. A partir de l’agost de 1937, al llarg de la Costa del Maresme i a la resta de l’Estat, el govern de la República i l’Exèrcit Popular van realitzar importants obres de fortificació de defensa. Santa Susanna, aleshores coneguda com a Montagut de Mar, tenia dues fortificacions: una de més gran situada estratègicament prop de la riera (ara desapareguda per l’erosió del mar), i aquest búnquer a la Platja de les Dunes.

Passada la Guerra Civil, durant els anys 40, l’Exèrcit va mantenir aquestes estructures com a destacaments d’observació per defensar-se d’una possible invasió aliada. Durant la dècada dels cinquanta, es van convertir en habitatges de famílies d’immigrants que arribaven a Catalunya. Posteriorment, va anar quedant en l’oblit, fins que l’any 2015 la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santa Susanna ha volgut recuperar el búnquer com a element històric.

Dels més de 50 búnquers que es troben a la Costa del Maresme, el de Santa Susanna és el primer declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una distinció que va propiciar la restauració del fort a finals del 2008. Els treballs van consistir en la seva neteja, adequació de l’espai i consolidació de l’estructura, així com la seva documentació i senyalització amb l’objectiu d’impulsar el Búnquer de la Guerra Civil com a element històric i turístic.