Santa Susanna implica el sector turístic en l’economia circular per reforçar la competitivitat de la destinació

“La construcció d’un món més compromès amb el seu entorn és irreversible; no té marxa enrere. Si nosaltres no protegim la nostra terra, si no treballem per deixar-la en les millors condicions possibles per a les futures generacions, qui ho farà?”. L’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, obria amb aquesta reflexió la II Jornada de Comunicació i assessorament en Sostenibilitat, que va tractar sobre "El Canvi Circular: una travessa entre l’economia circular i el canvi climàtic per enfortir la competitivitat turística". Especialistes en administració i direcció d’empreses, ambientòlegs, responsables d’hotels i restauradors, dissenyadors i l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, van dedicar el matí de dijous 3 d’abril a analitzar les possibilitats que ofereix l’economia circular aplicada al turisme; una eina –es va definir d’aquesta manera-- que persegueix trencar amb els clixés tradicionals d’extreure, fabricar i rebutjar per abraçar un sistema en que els recursos es mantenen en ús el màxim possible.

La jornada es va obrir un cara a cara entre Maria Armiñana, coordinadora de la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus-UPF, de Mataró, i Gisela Torrents, ambientòloga especialitzada en crisi climàtica, política climàtica internacional i transició ecològica justa sobre “El paper de l’economia circular en la crisi climàtica”. Van coincidir en la necessitat de repensar i redissenyar el model de negoci per poder contribuir a reduir la petjada de carboni i, per tant, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Un dels elements que afecta més el sector, segons les ponents, és el transport, especialment l’avió.

A continuació es van desplegar tres taules de debat temàtiques, que van abordar els eixos fonamentals de l’economia circular —el disseny sostenible, la gestió eficient dels residus i la regeneració dels sistemes naturals— a través de casos pràctics, bones pràctiques empresarials i projectes públics del territori i d’altres iniciatives inspiradores privades:

• Del disseny sostenible en van parlar Jordi Espar, arquitecta responsable del projecte de renaturalització del front marítim de Santa Susanna; Quim Pons, responsable tècnic d’AQUA Hotel Grup; Àngel Pérez, del Restaurant El Pòsit; i Fernanda Muñoz, d’EME Concepts.
• El debat sobre l’eliminació de residus va comptar amb Jèssica Carballo (Vincle Ambiental), Noelia Santana (Alegria Hotels Group), Javier Díaz (Yurbban Hotels) i Delphine Hastsadourian, cofundadora de Swift ON Shower – Smart Save Water.
• I la taula sobre la regeneració dels sistemes naturals va tenir de ponents Pere Segura (alcalde de Vila-seca), Sònia Callau-Berenguer (Diputació de Barcelona), Antoni Toquero (Hotel ME Barcelona, Meliá Hotels International) i Jordi Ariño (Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar).

Amb aquesta segona edició, Santa Susanna ha reforçat la seva posició com a laboratori viu de sostenibilitat turística i ha mostrat el seu lideratge en la promoció d’un model turístic conscient, eficient i regeneratiu.

La cloenda de la Jornada va anar a càrrec de la regidora de Sostenibilitat, Sílvia Vives, que va refermar el compromís de Santa Susanna amb el que va definir com a futur. “Estem del cantó dels que creuen que les coses es poden fer i s’han de fer de manera diferent. Hem de canviar el xip. És un tema de salut, de respecte pel medi ambient i també d’economia”. En la seva intervenció, Vives va explicar que Santa Susanna no ha de ser un museu intocable on no es pot fer res. Al contrari, que no ha de renunciar a res sempre que sàpiga conciliar el benestar econòmic i social de la seva gent i la preservació de la principal font de riquesa de Santa Susanna, que és el turisme, “amb unes regles del joc que passen per preservar el nostre entorn més immediat i per utilitzar noves eines que ens permetin no malmetre els recursos naturals”.

La Jornada va deixar alguna paradoxa del sector com el fet que el 82% dels turistes estan a favor d’adoptar pràctiques i models sostenibles, però només un 22% assegura que ha canviat el seu comportament.