Campolier: “No estem aquí ni per plorar, ni per rondinar; estem aquí per construir el nostre futur com a Nació”

La Diada Nacional de Catalunya s’ha commemorat a Santa Susanna enmig d’un clima reivindicatiu i festiu. Al matí, a la plaça de la Independència, s’ha fet l’ofrena floral a Rafael Casanova. Hi han participat els representants de l’Ajuntament, amb l’alcalde Joan Campolier al davant; tots els partits polítics amb representació municipal, tret del PP; entitats i associacions del poble; i particulars.

En el seu discurs, l’alcalde Campolier ha reivindicat el dret de Catalunya a construir el seu propi futur: “Ens sentim partícips d’un projecte irrenunciable que té en la seva llengua, en la seva cultura i en la seva història els pilars fonamentals de la nostra raó de ser. I sobretot, la voluntat de ser una Nació, caigui qui caigui”. En un to suau però contundent, l’alcalde ha volgut deixar clar que no és partidari d’actituds victimistes (“no estem aquí ni per plorar, ni per rondinar”) sinó de posicionaments actius i positius (“estem aquí per construir el nostre futur com a Nació”).

El president Josep Tarradellas

Per il·lustrar el sentiment de compromís amb el país que s’ha mantingut constant durant segles i segles, Campolier ha recuperat la figura del president de la Generalitat, Josep Tarradellas, que aquest any es compleix el 125è aniversari del seu naixement. L’alcalde ha remarcat la contribució de Tarradellas a mantenir viva la flama de la Generalitat a l’exili –concretament a França-- durant 23 anys,  en plena dictadura del general Franco. Tarradellas (juntament amb Companys, primer, i Josep Irla, després) va ser el dipositari de la institució lluny del nostre país, a l’exili. Tarradellas va tornar a Catalunya com a president de la Generalitat l’any 1977, abans que Espanya aprovés la Constitució del 1978. Per tant, ell va ser –destacava en el seu discurs Campolier—el president republicà que retorna la institució usurpada i abolida pel dictador Franco, fins i tot abans que la Carta Magna la reinstaurés.

Aquesta manera de fer, diu l’alcalde, “forma part de la nostra capacitat de resistència i de no renunciar a allò que és més nostra”. I això passa perquè hi ha ben arrelat “un sentiment identitari, de pertinença a un poble que no renuncia ni al seu passat, ni al seu futur”. Després de recordar que l’any 1714 “ens van voler fer desaparèixer però nosaltres ens vam aixecar”, que el 1939 el dictador Francisco Franco també ho va intentar i no va poder; i que ara, “encara hi ha molts poders de l’Estat espanyol que ens voldrien mansos i callats”, ha conclòs contundent: “Portem a la nostra esquena molts segles d’història com per deixar-nos vèncer. Amb nosaltres no podran”.

Pere Nogueras

Tradicionament, el susannenc Pere Nogueras fa una poesia que llegeix amb motiu de l’acte de l’11 de Setembre. La seva intervenció d’aquest any, en canvi, no ha estat una poesia, ha estat un discurs on Nogueras ha volgut explicar, detalladament, com va voler acabar amb Catalunya el rei Felip V, l’any 1714. Entre altres accions ha explicat que el Borbó va abolir les Corts Catalanes, la Generalitat, les universitats de Barcelona, Lleida, Vic, Girona i Tarragona, va imposar el castellà, va confiscar béns...

(ELS DISCURSOS ÍNTEGRES DE L’ALCALDE CAMPOLIER I DE PERE NOGUERAS ELS PODEU LLEGIR COM A DOCUMENTS ADJUNTS)